La ròtula és l'os sesamoideo més gran del cos amb forma triangular i de manera plana. S'articula amb la tíbia i està en contacte amb el fèmur, i la seva funció en l'articulació és facilitar l'extensió i flexió del genoll, actuant com a fulcre per al tendó rotuliano. Com es troba en la part anterior del genoll es pot dir que compleix una funció de para-xocs, i per aquesta raó es produeixen la majoria de les fractures.

Les fractures de ròtula són cada vegada mes freqüents i es deuen a l'aparició de mitjans de transport cada vegada mes veloços, en conjunt amb l'augment de la practica esportiva en pacients amb edats mes avançada, ha produït un increment de la incidència de les fractures en la ròtula, que pot produir-se per mitjà de dos mecanismes: Directes i indirectes.

Directa: el mecanisme directe és el més comú. Es produeix pel cop directe en la cara anterior de la ròtula o una caiguda forta sobre el genoll. Es produeix amb freqüència en esport com l'esquí, futbol o rugbi i accidents de trànsit. A més, sol associar-se a altres lesions com: fractura d'altiplà tibial, luxació posterior de maluc, fractura de l'extremitat distal o diáfisis femoral.
Indirecta: es presenta amb menor freqüència, anomenades fractures per estrès, són causades per un moviment violent de tracció del quàdriceps sobre la part superior de la ròtula (avulsión per atracció violenta). Aquestes són les que causen major mal en l'aparell extensor, per sobre de les directes.

La clasificación de las fracturas de rótula va a depender de la dirección de la fractura, el lugar y el número de fragmentos de fractura.

• Transversal. Es la más frecuente y se suele producir por mecanismo indirecto. En esta se suele producir un importante desgarro de los alerones laterales de la rótula, que con la contracción del cuádriceps se separan.
• Vertical o longitudinal. Estas son las menos frecuentes y se pueden producir en el medio de la rótula o como fracturas marginales.
• Conminuta. Cuando la rótula por un traumatismo directo se queda en fragmentos.
• Osteocondrales.

La clínica la determina el traumatisme. Presentarà un dolor fort en la cara anterior del genoll, inflamació i possible impotència funcional. En la palpació s'observarà un genoll inflat, i en els casos de separació de fragments es pot palpar el solc entre ells.

Pot presentar una mobilitat articular anormal, fins i tot crepitacions. Per a determinar funcionalment si existeix trencament de retináculos és important observar si presenta impotència per a l'extensió contra gravetat, i si existeix dolor i limitació per a la flexió

Primerament es realitza un examen físic per a avaluar la capacitat d'extensió activa de la cama. En cas de no poder realitzar l'extensió ens està indicant la necessitat de cirurgia. És important avaluar també els lligaments creuats i meniscos per a descartar també una possible lesió d'aquests.

Per a corroborar l'existència de fractura es realitzen radiografies simples en posició antero-posterior, lateral i axial. Aquestes últimes especifiquen trencaments osteocondrales. També es poden realitzar addicionalment estudis d'imatge com a tomografia computada, ressonància magnètica o escàner ossi.

El tractament d'una fractura de ròtula pot ser de 2 tipus:

• Tractament conservador: està indicat quan són fractures no desplaçades i que es conserva el mecanisme d'extensió. En aquest cas es mantindrà al pacient amb guix de 4 a 6 setmanes en extensió i començarà la rehabilitació depenent de la consolidació de l'os.
• Tractament quirúrgic: indicat en els casos on es requereix la reducció anatòmica, restaurar la congruència de la superfície articular o la integritat del mecanisme extensor. En el tractament quirúrgic se sol utilitzar ancoratges amb caragols i filferros.