En les últimes dècades ha augmentat la pràctica de l'esport competitiu en els nens i adolescents. S'ha incrementat el temps i la intensitat de l'activitat física, això ha portat aconsegueixo un augment en la incidència de lesions agudes de l'aparell locomotor relacionades a l'esport en els nens i adolescents.

L'aparell locomotor en creixement presenta condicions estructurals i funcionals molt particulars que fan que el tipus de lesions difereixin substancialment a les que es presenten en l'adult. Les condicions més importants d'elles són:

- Presència de cartílag de creixement.

- Epífisis i apòfisis cartilaginoses.

- Unió tendó amb interfase cartilaginosa.

- Major elasticitat de lligaments i tendons.

- Massa muscular variable en elasticitat i força segons l'edat.

- Proporcions corporals variables.

En els nens les lesions ligamentosas i musculars són molt estranyes, no així les lesions cartilaginoses, amb freqüència els cartílags de creixement dels ossos llargs i les estructures cartilaginoses dels nuclis secundaris d'ossificació sofreixen les conseqüències de lesions agudes o de sobrecàrrega generades en l'esport.

A mesura que l'aparell locomotor va madurant, s'incrementa l'envergadura i la força muscular, els ossos es van fent cada vegada més rígids i les zones de creixement cartilaginoses es van tancant progressivament. No obstant això, fins a la completa maduresa esquelètica, persisteixen zones de major fragilitat, especialment en relació amb les estructures cartilaginoses. Aquestes són més vulnerables a les demandes mecàniques de tracció i de compressió.

Entre les lesions agudes es troben les fractures i les lesions de parts toves.

Les lesions agudes de nens que estan relacionades amb la pràctica esportiva són les fractures per avulsió, que ocorren a través de la fase cartilaginosa de les apòfisis en creixement, les més freqüents són: arrencament de la epitróclea, fractura avulsió en la pelvis, fractura avulsió de pol inferior de ròtula, fractura avulsió de tuberositat tibial anterior.

També presentaran lesions per sobrecàrrega. Les càrregues màximes repetitives són acumulatives i acaben danyant a l'esquelet infantil, per exemple: apofisitis o fractures per estrés.

En resum, les lesions de l'aparell locomotor infantil relacionades a l'activitat física poden presentar-se de manera aguda o subaguda. Les primeres són precedides per un gest esportiu o un trauma identificable provocant dolor i impotència funcional que obliguen a una consulta ràpida al servei d'urgències. En el cas de les lesions subagudes, poden donar símptomes molt temps abans de ser diagnosticades i tractades de manera adequada.

Un dolor que apareix després de la pràctica esportiva ha d'alertar sobre un possible inici de lesió per sobrecàrrega.