L'os és un òrgan composat per diferents teixits, vasos sanguinis, limfàtics, nervis, teixit adipós i ossi; que exerceix tres funcions:

- Suport mecànic de l'aparell locomotor.

- Protecció d'òrgans interns i de cèl·lules de la medul·la òssia.

- Activitat metabòlica, com a regulador de l'homeòstasi del calci.

 En funció de la intensitat del traumatisme i de l'edat del pacient es podria produir: contusió òssia, periostitis, fractura en rodete, fractura en tija verda, fractura per fatiga, fractura tancada, fractura oberta, avulsión, epifisiolisis, entre altres. Dependrà de la zona anatòmica, del mecanisme de la lesió, de la intensitat del traumatisme i de l'estat previ del pacient.

Les fractures es poden manifestar de diferents formes:

Símptomes locals:

- Dolor: és el símptoma principal, que s'aguditza en palpar la zona.

- Impotència funcional: dificultat o incapacitat de mobilitzar el segment afectat.

- Actitud antiàlgica (mecanisme postural reflex de protecció de la zona afectada).

- Deformitat, equimosi, hematomes, flictenes i/o crepitació a la regió lesionada.

Símptomes generals: a causa de complicacions de la fractura (xoc de hipovolèmia, xoc neurogènic, sagnat, lesions viscerals, embolismes).

L'objectiu del tractament d'una fractura és restaurar la funció normal de la zona lesionada, intentant sempre la reconstrucció anatòmica, és a dir, el més semblant a l'estat previ de la lesió.

Les fractures es poden tractar de manera conservadora (no quirúrgica) i quirúrgica.

El tractament conservador consisteix a realitzar una reducció (restaurar l'alineament normal de l'os) i immobilització, manté la reducció permetent que la lesió curi.

Com a sistemes d'immobilització destaquen: fèrules (escaioles semicirculars de guix, metall o plàstic), escaioles (realitzades en guix o fibra de vidre), ortesi, tracció entre altres.

En el tractament quirúrgic és necessari realitzar una intervenció per a tractar la lesió, en funció de la mena de fractura es pot tractar amb fixació externa o fixació interna (ús de dispositius implantats com a agulles, caragols, plaques).

El principi bàsic en el tractament general de les fractures és afavorir el procés fisiològic de consolidació, la curació de les fractures és un procés biològic complex.

Un dels factors que contribueix de forma més directa en la consolidació és l'estabilitat de la fractura, l'absència de moviment en el focus de lesió contribueix a la formació del call ossi.