Certes lesions són comunament associades amb àrees específiques de fractures de l'húmer. En l'extrem superior, poden estar involucrats tant el coll quirúrgic de l'húmer com el coll anatòmic de l'húmer, encara que les fractures de coll quirúrgic són més comuns. El nervi axil·lar pot veure's danyat en aquesta mena de fractures.

Les fractures del terç mitjà poden danyar el nervi radial, que travessa la cara lateral de l'húmer, estretament associat amb la ranura radial. El nervi mitjà és vulnerable als danys en la zona supracondilea, i el nervi ulnar és vulnerable prop del epicóndilo medial, entorn del qual gira en el seu trajecte per a entrar en l'avantbraç.

Certes lesions són comunament associades amb àrees específiques de fractures de l'húmer. En l'extrem superior, poden estar involucrats tant el coll quirúrgic de l'húmer com el coll anatòmic de l'húmer, encara que les fractures de coll quirúrgic són més comuns.

El nervi axil·lar pot veure's danyat en aquesta mena de fractures. Les fractures del terç mitjà poden danyar el nervi radial, que travessa la cara lateral de l'húmer, estretament associat amb la ranura radial.

El nervi mitjà és vulnerable als danys en la zona supracondilea, i el nervi ulnar és vulnerable prop del epicóndilo medial, entorn del qual gira en el seu trajecte per a entrar en l'avantbraç.

Fractures del troquíter
La tuberositat major de l'húmer o troquíter dóna inserció al múscul supraespinós, múscul infraespinós i múscul rodó menor.

​ És un segment ossi que pot fracturar-se quan es produeix per un cop violent i directe al capdavant humeral, en una caiguda de costat contra el sòl, comportant a sis variants d'acord amb la classificació de Neer:

Fractura del vèrtex del troquíter
Fractura del troquín de l'húmer
Fractura conminuta amb gran compromís ossi
Fractura sense desplaçament o desplaçament mínim del fragment
Fractura amb desplaçament del fragment
Fractura amb luxació

El braç afectat se sosté amb un cabestrell per 2 o 3 setmanes, al cap del qual el pronòstic és bo i la consolidació és ràpida. Ocasionalment, especialment amb desplaçament de fragments del troquíter, es requereix d'una intervenció quirúrgica anomenada osteosíntesis.

Fractures del coll de l'húmer

Radiografia AP d'espatlla mostrant una fractura metafisaria o del coll quirúrgic de l'húmer.
Les fractures de la metáfisis o coll de l'húmer són freqüents en nens i pacients majors de 50 anys i en la majoria dels casos a conseqüència d'un mecanisme indirecte, com una caiguda en la qual el subjecte se secunda amb el membre superior estès. Certs trastorns com l'osteoporosi afavoreixen la fractura del coll de l'húmer.

El desplaçament de fragments rares vegades excedeix els 15-20° i no necessita de cap maniobra reductiva. Si la fractura produeix una desviació major de 25°, se sol intentar una reducció manual per un ortopedista i la immobilització amb embenatge tipus Velpeau, ​ també anomenat cabestrell d'elevació, en la qual la mà del costat afectat queda a nivell de l'espatlla del costat oposat. La reducció quirúrgica és d'indicació excepcional.

La complicació de la necrosi avascular de la epífisis humeral és una observació freqüent en nens i en pacients els qui han rebut maniobres violentes en un intent de reduir els fragments fracturats.

L'objectiu del maneig de les fractures de l'húmer és minimitzar el moviment del pacient i proporcionar una analgèsia adequada perquè el pacient estigui còmode a l'entorn de la cura aguda de les seves lesions. L'entendre com es cura la fractura amb cada forma de tractament és essencial per a la selecció de l'opció més apropiada per a cada fractura.

El mèdic ortopedista comprèn les indicacions adequades per a cada modalitat de tractament i reconeix la situació biològica i els aspectes tècnics que subjeuen en el seu ús, aprecia la importància de qualsevol desviació dels fragments, així com seqüeles nocives, per la qual cosa el tractament de fractures ha de ser consultat amb un especialista.

Fractura d'húmer proximal

La majoria de les fractures amb desplaçaments mínims de l'húmer proximal es poden abordar de manera no operatòria. Les fractures de la tuberositat major de l'húmer poden cursar associades amb esquinçaments del maniguet rotador.

El tractament principal consisteix en la col·locació d'una fèrula o un guix i un cabestrell.

Les fractures de coll anatòmic han de referir-se a un ortopedista, a causa del risc de necrosi avascular.

Les fractures del terç distal diafisarias tenen les seves pròpies consideracions sobre el tractament. Existeixen dues opcions de tractament, el tractament funcional amb fèrula o reducció oberta i fixació interna de l'húmer. Cada mètode té els seus propis avantatges i desavantatges. El tractament final depèn de l'elecció del pacient i de la preferència dels especialistes.

Fractures diafisarias d'húmer
Les fractures diafisarias de l'húmer han d'estabilitzar-se mitjançant una fèrula de coaptació. Per a això, s'embolica el material de ferulización des de l'axil·la fins al clatell envoltant tot el colze. La reducció de la fractura no sol ser necessària perquè la reducció és difícil de mantenir. Atès que l'espatlla té capacitat compensatòria, és acceptable una angulació entre 30-40°.

La majoria de les fractures diafisarias aïllades de l'húmer proximal poden ser manejades per un ortopedista en un consultori. Fins i tot els pacients amb fractures que poden requerir cirurgia general en el futur, pot ser donats d'alta amb principis de cures i seguiment ambulatori en cas que sigui una fractura no complicada.

Les fractures obertes representen una emergència quirúrgica; pel que han de ser referits als ortopèdics per a obtenir immediatament una valoració i conducta. El trauma penetrant requereix especial control neurovascular. La luxació glenohumeral associada amb una fractura d'húmer proximal també requereix avaluació ortopèdica. El colze flotant, és a dir, fractures ipsilaterales d'húmer i avantbraç, en general requereixen reparació quirúrgica.