És una malaltia benigna hereditària, caracteritzada per un desordre proliferatiu de les cèl·lules que conformen la fàscia palmar de la mà, que ocasiona flexió o contractura permanent dels dits de la mà amb pèrdua d'una funció correcta.

Afecta a alguns dits més que a uns altres sent en el 4to dit (anul·lar) el més afectat, seguit del 5é dit (menovell), 3er dit (cor), 2n dit (índex) i finalment, encara que en estranyes ocasions el 1er dit (polze).

És una malaltia hereditària autosómica dominant per tant si tens un familiar directe amb la malaltia tindràs més risc de patir-la, la malaltia té una penetrancia variable, això vol dir que pot manifestar-se amb major o menor agressivitat que al teu familiar afectat.

Es manifesta principalment entre la 5ta i 7ma dècada de la vida, en homes amb un ràtio de 2:1 respecte a les dones, en caucàsics amb ascendents del nord d'Europa d'allí que sigui anomenada també la malaltia dels Vikings.

S'han associat algunes condicions a la seva aparició com el Virus d'Immunodeficiència Humana (VIH), alcoholisme, diabetis, tabac i alguns fàrmacs anticonvulsivos.

Encara que en la fase inicial de la malaltia es caracteritza per aparició d'engruiximent en forma de nòduls o cordons en el palmell de la mà, la majoria dels pacients acudeixen a consultes quan ja existeix una disminució del rang de la mobilitat de les articulacions metacarp-falángica i/o Interfalángica proximal, això es tradueix en impossibilitat per a estendre completament el/els dits afectats, que es posa de manifest en l'exploració física.

En altres ocasions l'espera a acudir a un especialista és major i a més de la contractura existeix rigidesa en les articulacions implicades.

Test de Hueston: Es mana a donar suport al palmell de la mà sobre una taula i es posa de manifest la contractura de les articulacions Metacarp Falángica i/o Inter Falángicas.

En algunes ocasions la malaltia es manifesta més primerenc (en la 4ta dècada de la vida), també pot estar associada a nòduls en els artells: malaltia de Garrod, a contractura de la fàscia Dartos del penis: malaltia de Peyronie, i/o contractura de la fàscia plantar: Malaltia de Ledderhose, quan aquestes condicions ocorren se sol associar a una malaltia de Dupuytren més agressiva: diátesis de Dupuytren.

Malaltia de Ledderhose: Contractura de la Fàscia plantar dels peus.

En les seves fases inicials pot ser tractada de manera conservadora (Sense cirurgia), com amb exercicis per a millorar el rang de mobilitat.

També en fases inicials es pot usar la injecció amb COLAGENASA DE CLOSTRIDIUM HISTOLYTICUM, Encara que és un fàrmac molt controvertit que té unes indicacions molt específiques.

Les intervencions quirúrgiques que oferim van determinades segons l'estadi clínic de la malaltia:

CIRURGIA PERCUTÀNIA: FASCIOTOMÍA, que compta amb l'avantatge d'una recuperació més ràpida i millor aspecte de la zona operada, encara que presenta taxes de recurrència més alta que la cirurgia.
CIRURGIA OBERTA: FASCIECTOMÍA, es realitza exéresis de la cordes i nòduls patològics.
En estadis més avançats de la malaltia és necessari realitzar altres gestos quirúrgics com: ARTROLISIS (Alliberament d'una articulació per a millorar la seva mobilitat), EMPELTS DE PELL per a cobrir la zona operada, MICROCIRUGÍA, entre altres.

És molt important destacar que la MALALTIA DE DUPUYTREN NO TÉ CURA, i que els pacients afectats poden necessitar més d'una intervenció quirúrgica al llarg de la seva vida. Perquè, encara que amb la cirurgia retornem la funcionalitat perduda, és possible que la malaltia i la disfunció de la mà reaparegui amb el temps.