La inestabilitat crònica de turmell es defineix com la inestabilitat residual de l'articulació de turmell que es produeix per la lesió crònica dels lligaments col·laterals del turmell, principalment.

Després d'un esquinç de turmell, en aproximadament 30 de cada 100 casos, malgrat haver sigut tractats de manera correcta inicialment, es produeix com a seqüela, en major o menor grau, una inestabilitat crònica de turmell. És per això que és una afecció molt comuna en aquelles persones que tenen una activitat esportiva important, ja sigui a nivell amateur o professional.

 Quan existeix una inestabilitat crònica de turmell, es produeixen torçades recurrents (esquinços de repetició), o una sensació de “fluixedat” en el turmell, que tendeix a doblegar-se o cedir sense previ avís. Sovint es manifesta com “el turmell se'm va”, fins i tot realitzant activitats que no suposen un stress important per a l'articulació. Rarament el dolor és un símptoma principal, encara que pot estar present.

Inicialment, la inestabilitat crònica de turmell s'ha de tractar amb un protocol específic de rehabilitació. Si malgrat això, es continuen produint esquinços de repetició (generalment quan ocorren 3 o més al llarg d'un any), en ITT® plantegem el tractament quirúrgic, el qual consisteix bàsicament a reparar quirúrgicament les estructures lesionades (lligaments col·laterals de turmell) mitjançant tècniques de reparació anatòmiques de “cirurgia oberta” o, preferiblement, si el cas ho permet, mitjançant artroscòpia de turmell.