Consisteix en la substitució de l'articulació per una pròtesi. Generalment per artrosi de maluc (desgast) en persones majors (a partir de 65-70 anys), però també en gent jove a conseqüència de fractures de maluc o altres problemes com, per exemple, necrosis del cap del fèmur, displàsia de maluc, artritis reumatoide.

• Evitar l'exercici fort: salt, carrera, aixecament de pesos. Per això ha de mentalitzar al pacient jove d'una limitació en la seva activitat esportiva. Així retardarà la artroplastia. A més, una pròtesi de maluc implica suprimir tot esforç que sobrecarregui l'implant.
• Nedar i muntar amb bicicleta, perquè el moviment del maluc és harmònic. Fer passejos sobretot per terreny pla.
• Fer gimnàstica de manteniment que inclogui estiraments, exercicis de tonificació muscular i de relaxació.
• Durant les crisis es recomana reposar tombat boca avall per a evitar que el maluc es contracture en flexió.
• Pot necessitar una crossa, que es col·loca en el costat sa. D'aquesta forma en donar suport a l'extremitat malalta, la crossa l'equilibra.

 Les dues indicacions principals per a col·locar una pròtesi total de maluc són el dolor i la discapacitat funcional que sofreix el pacient.

La pròtesi està composta per un plançó que uneix la pròtesi al fèmur; una còtila que la fixa a la pelvis i dos components que articulen entre si: el cap femoral i l'inserit acetabular. Tots dos components de la pròtesi poden fixar-se a l'os per si mateixos gràcies a la mena de material i al seu disseny, o mitjançant un ciment especial en determinats casos.

Una altra part important de la pròtesi és el parell de fricció (components que estan en contacte durant el moviment), que es classifica segons el material: metall-polietilè, ceràmica-polietilè, ceràmica-ceràmica, oxinium-polietilè, metall-metall,… Actualment, la pròtesi total de maluc més utilitzat, segons el Registre de Artroplastias de Catalunya (RACat), és la no cementada amb parell de fricció metall-polietilè.

L'elecció de la mena de pròtesi i parell de fricció dependrà de diferents factors com l'edat, antecedents mèdics del pacient…. Però, de totes maneres , l'experiència del cirurgià és fonamental per a triar la més indicada per a cada pacient en aquesta mena d'intervenció.

Els riscos de la artroplastia de maluc poden dividir-se en dos grups:

· Immediats:

§ Coàguls de sang. Aquests poden ser perillosos si obstrueixen el flux de la sang de la cama de retorn al cor, o si es desplacen als pulmons.

§ Infecció: Si és superficial sol tractar-se amb antibiòtics. Si és profunda en l'articulació pot requerir cirurgia (Desbridaments).

§ Lesió nerviosa. Poc freqüent. Pot causar formigueig, entumiment o dificultat per a moure un múscul.

§ Luxació del maluc després de la cirurgia.

§ Diferència en el llarg de les cames. Sol ser molt petita i pot corregir-se amb una plantilla en la sabata.

A llarg termini:

§ Afluixament de la pròtesi de maluc en l'os.

§ Infecció en l'articulació.

§ Una reacció al metall en la nova articulació del maluc.

Permet recuperar el normal funcionament del maluc, eliminant el dolor intens que sofreixen aquests pacients tant en caminar com en repòs.

L'èxit de la cirurgia passarà necessàriament per la labor del pacient de fer exercici, tenint en compte les precaucions recomanades per al seu maluc, sense oblidar el tenir un estil de vida sa.